L’origen del conflicte a l’Afganistan

No és gens freqüent que anem al cinema dos caps de setmana seguits, però així ha estat. Ahir se’ns van presentar per sorpresa a casa dos amics, el Javier i l’Anna, i també l’oportunitat d’anar al cinema a veure el que volguéssim, es a dir, no necessariament una pel·lícula de nens, i això si que és tota una novetat. Varem triar La Guerra de Charlie Wilson, estrenada ahir mateix, i no ens va decebre: pel·lícula ben executada, distreta i amb un bon argument.

Com els muhaidins van obtenir recursos per aconseguir combatre els soviètics en la seva invasió de l’Afganistan, a partir del treball i relacions del congressista Charlie Wilson, influït per la seva amant. La vida luxuriosa del polític, i l’espia estil “Torrente” contribueixen a desdramatitzar el drama històric que ens presenta. Contrasta la relativa facilitat amb la que, Charlie Wilson, acaba obtenint fins a 1000 milions de dòlars per la compra d’armes a Israel i Egipte, per ajudar els afgans a combatre els soviètics des de les fronteres del Pakistan, amb la impossibilitat d’obtenir 1 milió de dòlars, per què un cop alliberat Afaganistan dels comunistes, es poguessin construir escoles.

El missatge final és el que acaba donant què pensar encara després del final de la pel·lícula, en el que s’atribueix a aquella manca de sensibilitat alguna cosa no explícita i que serà l’espectador el que definirà: es refereix a la dictadura dels talibans? Es refereix a la formació de terroristes sota la dictadura dels talibans? Es refereix al mateix 11-S? Es refereix a la situació actual per la que passa Afganistan? Es refereix a tot plegat?

Bé, després d’unes hores de recés, tornem a la campanya d’aquí a poques hores.