Hem complert una nova setmana, d’aquesta llarga i diferent cita electoral. Llarga i diferent per que en el meu cas concret l’abordo amb noves responsabilitats al partit, i a diferència d’autonòmiques i municipals, no sóc candidat, encara que les pateixo tant o més, que si ho fos.
Vaig començar la setmana amb una visita al Club Siglo XXI de Madrid, on el nostre President, Daniel Sirera, s’estrenava en aquest, tant prestigiós com antiquat club. Això d’antiquat no ho dic en sentit pejoratiu, si no que és la sensació que vaig tenir en comprovar el fòrum on es desenvolupà la conferència, i el posterior àpat. El President va passar la prova amb nota, posant de relleu aquella fermesa que tant agrada a la capital, i que tant alarma a la classe política catalana.
Comissions al Parlament, preparació de les agendes de campanya, i reunions de caire municipal, tant a l’Ajuntament com al partit, donen lloc a un cap de setmana relativament familiar. Dic relativament, perquè tot i poder anar al cinema a veure “Astèrix en els jocs olímpics” amb la Cristina, el Marc i el Pau, i veure com incomprensiblement l’Espanyol, perdia un altre partit a casa, ara amb el Sevilla, he hagut de preparar uns documents per un acte de la nostra candidata al Congrés, preparar una intervenció al Ple del Parlament sobre el Projecte de llei de seguretat industrial, i preparar algun document més.
Nou llibre. També aquesta setmana he encetat, sense preses, una nova lectura, “Un mundo sin fin” de Ken Follet, del mateix estil, ni que sigui un parell de segles més tard, que “Los pilares de la tierra”, i la veritat és que els primers capítols són dels que enganxen. El darrer llibre que vaig llegir d’aquestes característiques, va ser durant l’estiu, “La Catedral del Mar”, i em va deixar un molt bon regust. D’aquesta lectura, espero, a més de continuar coneixent com vivien els nostres avantpassats, desconnectar diàriament uns minuts dels problemes quotidians de la feina, i la família.
En fi, estem en forma per encetar una nova setmana, que políticament està marcada per les enquestes que s’han fet públiques des de divendres, en la línia del que comentava al post anterior, i el repte de Zapatero a Mas, per què digui amb qui pactarà després de les eleccions.
Vaig començar la setmana amb una visita al Club Siglo XXI de Madrid, on el nostre President, Daniel Sirera, s’estrenava en aquest, tant prestigiós com antiquat club. Això d’antiquat no ho dic en sentit pejoratiu, si no que és la sensació que vaig tenir en comprovar el fòrum on es desenvolupà la conferència, i el posterior àpat. El President va passar la prova amb nota, posant de relleu aquella fermesa que tant agrada a la capital, i que tant alarma a la classe política catalana.
Comissions al Parlament, preparació de les agendes de campanya, i reunions de caire municipal, tant a l’Ajuntament com al partit, donen lloc a un cap de setmana relativament familiar. Dic relativament, perquè tot i poder anar al cinema a veure “Astèrix en els jocs olímpics” amb la Cristina, el Marc i el Pau, i veure com incomprensiblement l’Espanyol, perdia un altre partit a casa, ara amb el Sevilla, he hagut de preparar uns documents per un acte de la nostra candidata al Congrés, preparar una intervenció al Ple del Parlament sobre el Projecte de llei de seguretat industrial, i preparar algun document més.
Nou llibre. També aquesta setmana he encetat, sense preses, una nova lectura, “Un mundo sin fin” de Ken Follet, del mateix estil, ni que sigui un parell de segles més tard, que “Los pilares de la tierra”, i la veritat és que els primers capítols són dels que enganxen. El darrer llibre que vaig llegir d’aquestes característiques, va ser durant l’estiu, “La Catedral del Mar”, i em va deixar un molt bon regust. D’aquesta lectura, espero, a més de continuar coneixent com vivien els nostres avantpassats, desconnectar diàriament uns minuts dels problemes quotidians de la feina, i la família.En fi, estem en forma per encetar una nova setmana, que políticament està marcada per les enquestes que s’han fet públiques des de divendres, en la línia del que comentava al post anterior, i el repte de Zapatero a Mas, per què digui amb qui pactarà després de les eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada